Les dues cares

Potser hauré de viure amb la tristesa d'acceptar les dues cares d'aquesta vida, potser trobaré allò que ho equilibra.. però jo t'invito a la meva, a crear nous mons lluny de tot el que t'oprimeix el cor, perquè puguis trobar el balcó on alçar el vol.. si tu vols, jo t'acompanyo a planejar pel món, pintar somriures i somnis en aquest cel que està de dol però en el que el sol sempre surt per algun racó.. allà on la lluna i ell fan l'amor per eclipsar tot allò que equilibra aquest paratge infinit que ens guia, que enfosqueix i s'encén.. on la foscor es vesteix de llum a través del cel, on el cel s’il·lumina quan la foscor dorm dins d'ell.. on les dualitats s'abracen en una dansa interminable per crear la unitat de les dues cares que avui s'abracen.. anem a tocar el cel i el món, vestim-nos avui de tots colors.. siguem la lluna, siguem el sol.. volem ben lluny i ben a prop.. siguem la unió de tot el que som.. eclipsem aquest món de llum i foscor..