domingo, 27 de junio de 2021

L'ombra de peu em mira i jo asseguda observo

 L'ombra de peu em mira

i sé tot el que em trenca

jo trenco la imatge viva

perquè sé tot el que puc donar-li


sé que puc fer més que estar viva

sé que puc morir-me qualsevol dia

deixo entrar la llum que il·lumina

però estic tensa perquè no cobreixi el vel

de l'ombra que seu a la meva finestra


i jo no sé de poemes, de versos i mides

sé de l'emoció i de les paraules

que agreugen aquesta jove adulta

que cada dia intenta aprendre

i es mira,


en el dolor, en els límits que imposa

de l'intent de perfecció

quan és impossible 

però és una llotja bonica

com tu, quan respires tot i tensa

per sortir ben parada, asseguda,

en aquesta finestra ple d'ombres, llum i onades.



No hay comentarios:

Publicar un comentario