Ja no vull

Si ja no sé si és el temps o el vent que s'emportarán aquests sentiments, o si potser ja no vull? Si potser ara ja no. Sempre ens han dit que s'ha de pensar en positiu, sempre treure el millor, veure la vida com algo tant valuós.. Que he volgut creuar els inferns per molt que pogués apreciar que la foscor també em mostrarà els camins més eterns.. Però me passat el temps, el vent, donant a l'ambient un bonic color, volent fer del moment la més bonica cançó i.. ara.. ara ja no. Ara ja no vull.

Ara només vull estar i ser en aquest moment precís. Per molt que senti aquesta por, aquesta apatia recorrent-me el cos.. colpejant aquest cor i ara.. Ara ja no. Ara ja no vull sortir d'aquí, ja me rendit, ja no vull forçar el meu destí.. Ara vull caure en aquest pou fosc, en el que també em trobo i em recorda les cançons.. aquesta vegada les més tristes.. Però només elles em fan treure un somriure, em recorden que encara segueixo viva sigui en qualsevol moment de la vida. Ara sóc aquí, ara vull ser i estar, ara sé ser quan em deixo de trobar i buscar, quan la foscor m'enlluerna i la llum em dóna la pau més negre, ara sé que tot està bé, sigui com sigui aquest moment..

Ja és igual la foscor, doncs he vist la llum i m'ha fet sentir-me més lluny, he recorregut molts llocs per trencar els murs del meu interior quan el que em demanava el meu cor era un respir.. Perquè senti el dolor, senti l'alegria.. Tot són proves que em dono jo i la vida.. Però l'única veritat que trobo i diferencia aquest camí és la profunditat que li pugui donar, cercant sempre el benestar sigui com sigui el que em pugui arribar..

Sigui llum, sigui foscor..Tot forma part d'aquest univers interior.. Que m'ajudarà a créixer i a caminar en aquest tram boirós que em mostra a la vegada la claredat d’unificar el “bé” i el “mal”, trencar amb les dualitats, sentir que tot forma part d’un cicle en el que haig de deixar-me portar sense jutjar aquest moment com algo bo o dolent, doncs cada instant m’aproparà on la meva ànima hi hagi de ser.