domingo, 29 de marzo de 2015

Amor de Sol II




y teñirme la piel con todos los colores
que hablan y silencian esta luz de vida
que me regalas con tan sólo una sonrisa
y te diré que no hay prisa por conocer
todo lo que se esconde detrás de esa camisa
en la que mis dedos se posan lentos y dentro
para sentir el latir de un corazón que me enciende,
que mueve mi motor, que hace rugir el interior
de este corazón inmerso de tanta luna

y es que solo tu haces
que quiera quitarme esta coraza
llegar a lo más hondo de mi alma
rozar mis puertas cerradas..
tu enciendes esas partes muertas
que quedaron enterradas con el tiempo.

y es que contigo,
me hago silencio
me hago grito
me hago viento

y si ya no me importa el tiempo
aunque hoy prefiero hacértelo lento
para que mis pulgares y mi alma queden grabados
en algún rincón de este cuerpo que se ha vuelto
deseo y misterio..

y amor..

y no hay mejor color
que lo que me muestran tus ojos de alma,
azul transparente agua,
en la que quiero saltar sin miedo,
poderme perder por tus adentros
dejar grabados todos nuestros momentos
en un lugar infinito de nuestro universo

quiero tenerte cerca
quedarme envuelta de esta magia
hacer elipses con tu mirada..
vivir los eclipses
de nuestros cuerpos
y nuestras almas..

pura magia..

pero, si algún día te marchas
prometo nunca olvidarla
hazte conmigo unas alas
para que estés dónde estés
podamos notarlas..
pero si me das a elegir,
quédate un largo rato a mi lado..
quédate..
hasta dónde el sol y la luna puedan llevarnos


Amor de Sol




L'únic que sé
es que et puc regalar
la immensitat d'aquest cor
que batega més ràpid des de que no està sol
la primavera ha sortit per aquest balcó
omplint de la teva olor tot el meu món

les olors mai s'obliden 
ni tampoc podré oblidar aquest somriure
que em dóna la llum de la vida
que m'eclipsa i em fa vibrar
fins a límits que no puc ni podré imaginar

i si penses que tot ja ha estat creat
si creus que l'amor ja tantes vegades ha pogut arribar
fluixet et confessaré que aquest cop tot és nou per a mi
ni paraules faran falta per poder sentir
que vull viure amb tu el que mai ha estat escrit

i ni m'importa el temps que estaràs al meu costat
i ja saps que quan vulguis pots marxar..
però avui queda't aquí per poder-te tenir ben a dins
i és que passi el que passi, per a mi això ja és infinit
estiguis o no estiguis aquí..

però si em deixes triar, 
m'agradaria poder compartir tantes coses al teu costat..
poder-te mirar, poder-nos seguir eclipsant..
fins que el sol i la lluna vulguin seguir-se il·luminant
creant nous mons al seu voltant amb aquest amor 
que tant de bo que no pari de girar.. 



Les dues cares




Potser hauré de viure amb la tristesa d'acceptar les dues cares d'aquesta vida, potser trobaré allò que ho equilibra.. però jo t'invito a la meva, a crear nous mons lluny de tot el que t'oprimeix el cor, perquè puguis trobar el balcó on alçar el vol.. si tu vols, jo t'acompanyo a planejar pel món, pintar somriures i somnis en aquest cel que està de dol però en el que el sol sempre surt per algun racó.. allà on la lluna i ell fan l'amor per eclipsar tot allò que equilibra aquest paratge infinit que ens guia, que enfosqueix i s'encén.. on la foscor es vesteix de llum a través del cel, on el cel s’il·lumina quan la foscor dorm dins d'ell.. on les dualitats s'abracen en una dansa interminable per crear la unitat de les dues cares que avui s'abracen.. anem a tocar el cel i el món, vestim-nos avui de tots colors.. siguem la lluna, siguem el sol.. volem ben lluny i ben a prop.. siguem la unió de tot el que som.. eclipsem aquest món de llum i foscor..